No voldria pensar q testic perdent ..no u soportaria.

no sas kuan signifiques x mi..

no ets un amor qualsevol, ets allò q mestimat més en tota la mva vida

ets l'amor de la mva vida..i ho tornu a dir i les vegades q facin falta xq és cert

són tantes coses, tants moments junts, tantes lluites perquè pugessim estar junts

hem patit i ara q tem units i q tthom ens mira b i amb respecte sembla q tt sem va km la llum d'una espelma

des de q ahir em vas dir q necessitaves tar sola amb temps per tu sola em va produir un distanciament

q em feia mal, xò no un mal duna cremada sinò algu+ profund, vai tornar amb llagrimes als ulls a tgn

sols volia q passessin les hores rapides cap a la nit i quan aksta arriba no m podia dormir..

a les 6 ja mhe despertat amb una sensació q no recomanu a ningú

quan pujo al tren i  miro el teu seient buit  no he pogut evitar plorar

mai mhe sentit tan sol en ma vida km akt moment...

escolto musica al trajecte i la meva ment no para de treure imatges i moments de tots dos plegats

al insti, a montblanc , a paris, a caldea, al tennis, a valència...

jo entenc q vulguis estar sola i sentirte propietaria del teu temps...jo et respecto les teves necessitats

l'unic q no vull és q moblidis pq jo no ho he  fet ni ho faré mai

et trobu a faltar... m surten les llagrimes com un nen petit mentres tescric això

et necessito videta

no m facis això...

t'estimu