19...

19...

no mhi acostumo a  estar sense tu..

tot ha sigut tan ràpid, tan inesperat..

no mu esperava..

el meu cor no ho assimila, no enten que passa..

i m sento aixafat, i em sentu mal..

i notu q una part molt  gran de mi ja no hi és..

ja no la trobu tan aprop, sha fet distant..

i mpregunto una i mil vegades perquè..

la necessitava, ladorava aksta part

i la segueixo trobant a faltar a cada instant..

recordant les nostres caricies, les nostres conversacions

les nostres rialles, la vida era més sencilla i més suau..

ara sembla km si fos aspra...

però et continuo sentint endins molt endins

en un lloc reservat als sentiments de veritat

els sentiments damor...

ara escolto aquesta cançò de presuntos q sintonitza amb el meu estat d'anim.

t'estimu no ho oblidis noe*

tú, cómo estás?

Aquí estoy  
Ya me ves  
Tampoco yo puedo creer  
Que hoy así  
nos volvamos a encontrar.  
 
Tú, ¿Cómo Estás?  
Que hay de ti  
Dime si has podido conseguir  
Todo aquello que te fuiste a buscar.  
 
Sé que no fuimos inocentes  
Ya que a nadie se engañó  
Que nos sentimos diferentes  
Pero el amor de quien huyo  
Se marchó sin avisar  
Y aquí sola me olvido  
En el mismo sueño en la misma ciudad.  
 
Tú, ¿Cómo Estás?  
Dime si has podido encontrar  
Alguien con quien compartir tu soledad  
Tu soledad.  
 
Tantos besos que dimos regalados al tiempo  
Tanta piel y ternura  
Tantas horas amando  
No te vas  
Nunca te voy a dejar  
Palabras, promesas  
Hojas de un libro que el viento arrancó en un momento  
 
Ya lo ves  
Sigo aquí  
Ya no voy a llorar  
sólo un momento y enseguida pasará  
 
Tú, ¿Cómo Estás?  
Ya lo sé  
Ahora queda la amistad  
Tan sólo di si hay algo nuevo que contar.  
 
Sé que no fuimos inocentes  
Ya que a nadie se engañó  
Que nos sentimos diferentes  
Tú, ¿Cómo Estás?  
Tú, ¿Cómo Estás?  
Los besos que dimos  
Promesas al viento  
Palabras, ternura  
Ya todo se ha ido.

No voldria pensar q testic perdent ..no u soportaria.

no sas kuan signifiques x mi..

no ets un amor qualsevol, ets allò q mestimat més en tota la mva vida

ets l'amor de la mva vida..i ho tornu a dir i les vegades q facin falta xq és cert

són tantes coses, tants moments junts, tantes lluites perquè pugessim estar junts

hem patit i ara q tem units i q tthom ens mira b i amb respecte sembla q tt sem va km la llum d'una espelma

des de q ahir em vas dir q necessitaves tar sola amb temps per tu sola em va produir un distanciament

q em feia mal, xò no un mal duna cremada sinò algu+ profund, vai tornar amb llagrimes als ulls a tgn

sols volia q passessin les hores rapides cap a la nit i quan aksta arriba no m podia dormir..

a les 6 ja mhe despertat amb una sensació q no recomanu a ningú

quan pujo al tren i  miro el teu seient buit  no he pogut evitar plorar

mai mhe sentit tan sol en ma vida km akt moment...

escolto musica al trajecte i la meva ment no para de treure imatges i moments de tots dos plegats

al insti, a montblanc , a paris, a caldea, al tennis, a valència...

jo entenc q vulguis estar sola i sentirte propietaria del teu temps...jo et respecto les teves necessitats

l'unic q no vull és q moblidis pq jo no ho he  fet ni ho faré mai

et trobu a faltar... m surten les llagrimes com un nen petit mentres tescric això

et necessito videta

no m facis això...

t'estimu