Hola!

Em dignaré a actualitzar per segon cop consecutiu sense que tu en sàpigues res, la qual cosa condueix a dir que: abandonat és poc com ho tens això. Aviam amb què em surts quan ho vegis. Això promet xD

Bé, he de dir que aquesta setmana, per a mi, serà una mica, bastant podem dir, estresant. Pels exàmens i això, saps? No sè perque escric tot això perque ja ho saps, però mira abans de ficar-me a estudiar escriure algunes línies per així centrar-me una mica, ja que a mi em costa bastant això de concentrar-me. També, de pas, per aprofitar aquest lloc tan bonic i estimat per tots dos i si més no, no desaprofitar-lo.

A la classe d'història, avui la professora ens ha explicat algunes coses del bienni progresista i del sexenni revolucionari cap allà el 1850-1870 més o menys, és evident que aquestes dues etapes es donen en diferents anys compreses entre aquestes dates. Ha esmentat alguna cosa de les idees marxistes i bakuninistes que es van infiltrar a Espanya a finals del segle xix. Clarament s'entén que amb aquests dos personatges s'està parlant d'un socialisme utòpic i l'anarquia.
I és que, pobres treballadors! Ells vinga a fer vagues, vinga a sentir-se identificats per unes ideologies o altres i mentre treballant com uns negres perque uns quants visquin molt bé.
I bé se sap que hi ha coses que no canvien amb el pas dels anys. Sense anar molt lluny, per exemple, a finals del segle xix quan es comencen a fer les primeres vagues, quan comencen a sorgir associacions amb la finalitat d'ajudar als treballadors més desemparats, demanaven una sèrie de reivindicacions com ara, el dret de tenir un horari fixe ( entre d'altres, obviament ). Bé, doncs perque ens poguem adonar de que hi ha coses que no canvien, és encara avui dia, segle xxi, que en mots llocs de treball, sobretot en les benvolgudes franquícies, els treballadors no disposen d'horaris fixes, i si en un cap de setmana no es preveu molta demanada o assistència de clients, diga-li com vulguis, et truquen i au ja t'hem vist prou i tu clar, un altre dia sense cobrar, i com que no esta cara la vida...
Doncs, això, que la vida està molt dura. I ara venen eleccions generals, veus tu quina gràcia! Això em fa pensar que aquest any puc votar. A mi em fa gràcia les ridiculeses que arriben a dir els intel.ligents dels polítics. No ho dic en to irònic, perque és evident que són intel.ligents sinò, no estarien on estan ni tindrien les carreres que tenen. També, suposo que no deu ser cosa fàcil dirigir un país que just fa cosa d'uns anys enrere s'ha modernitzat, per dir-ho d'alguna manera. La gent es pensa que Espanya sempre ha estat com ara, però no, no ens podem donar tants aires de grandesa perque Espanya comença a pujar ara i no se'ns ha d'oblidar tot el passat i fer com si res, que Espanya té un passat i déu n´hi do del passat.
I tot això a què ve..? Ah sí! Doncs el que anava dient, que no és cosa fàcil això de votar, tenint en compte els polítics que s'hi presenten, però alguna cosa s´hi farà.

Paralant de governants i així enllaço una cosa amb un altre, Plató va començar a preocupar-se dels tipus de governants que hi havien d'haver en un país, d'ençà de la injusta condemna i finalment mort del seu estimat amic, Sòcrates. Mirant-ho així, potser Plató resulta que era una miqueta egoísta perque, i si no hagués estat condemnat a mort Sòcrates? Llavors no li haguéssin tocat la fibra sensible i no s'hagués preocupat. Bé també podria ser que encara que no l'haguéssin condemnat a mort a Sòcrates, potser més endavant, Plató hagués volgut exposar les seves idees del que seria un bon governant, però també seria que no ho hagués fet amb tant d'ènfasis. En tot cas, no li donaré moltes voltes.
De fet, la idea d'un bon governant per a Plató, no s'ajusta massa a la realitat, perque que un bon governant fos aquell que coneixés bé la idea de bellesa, justícia i virtut, amb aixó no n´hi ha prou. A més, si fem un paral.lelisme amb l'actualitat veiem que la idea de filòsof per a un bon governant no és molt bona sinò preguntem-li a Otegui, aviam quina opinió en té al respecte el portaveu de la ilegalitzada batasuna i l'únic filòsof polític d'aquest país. Déu n´hi do amb el currículum d'aquest filòsof.



Vaja hi ha moltes coses de què parlar però ja va sent hora de que em posi a estudiar! Que m'he d'enriquir de més coneixements. Espero que no t'avorreixis llegint tota aquesta parrafada que t'he deixat aquí, bé i si algun dia l'arribés a llegir! Tranquil si veig que trigues molt a entrar en aquesta pàgina ja et faré pensar que la tens. I ara me'n vaig, que Plató m'espera!xD


Pd. No marxaré sense esmentar que opto per una Catalunya lliure i independent! No es mereix menys! es nota que estic orgullosa de la meva terra ehh! xD Però és que Cat. n'és el clar exemple prosperitat, lluita i superació :P


M'en vaig!



T'estimo moltíssim!!

T'ESTIMO T'ESTIM T'ESTIMO T'ESTIM T'ESTIMO T'ESTIMO T'ESTIMO!!!!!